El propòsit d'assignar noms a les adreces IP és fer-les més fàcils de recordar. En realitat, una adreça IP identifica una interfície de xarxa associada a un dispositiu com una targeta de xarxa. Com que cada màquina pot tenir diverses targetes de xarxa, i diverses interfícies a cada targeta, un sol ordinador pot tenir diversos noms en el sistema de noms de domini.
Cada màquina és, però, identificada per un nom principal (o “canònic”), emmagatzemada al fitxer /etc/hostname i comunicada al nucli de Linux per scripts d'inicialització a través de l'ordre hostname. El valor actual està disponible en un sistema de fitxers virtual, i el podeu obtenir amb l'ordre cat /proc/sys/kernel/hostname.
Sorprenentment, el nom de domini no es gestiona de la mateixa manera, sinó que prové del nom complet de la màquina, adquirit per resolució de noms. Podeu canviar-ho al fitxer /etc/hosts; simplement escriviu un nom complet per a la màquina al principi de la llista de noms associats amb l'adreça de la màquina, com en el següent exemple:
El mecanisme de resolució de noms en Linux és modular i pot utilitzar diverses fonts d'informació declarades al fitxer /etc/nsswitch.conf. L'entrada que implica la resolució del noms és hosts. Per defecte, conté files dns, que significa que el sistema consulta primer el fitxer /etc/hosts, i després els servidors DNS. Els servidors de NIS/NIS+ o d'LDAP són altres fonts possibles.
8.3.1.1. Configurar els servidors de DNS
DNS (Servei de Noms de Domini o «Domain Name Service» en anglès) és un servei distribuït i jeràrquic que relaciona noms amb adreces IP i viceversa. Específicament, pot convertir un nom entenedor com ara www.eyrolles.com en l'adreça IP real, 213.244.11.247.
Per accedir a la informació del DNS, un servidor de DNS ha d'estar disponible per a redireccionar les peticions. Falcot Corp té el seu propi, però un usuari individual és més probable que utilitzi els servidors de DNS proporcionats pel seu ISP.
Els servidors de DNS que s'utilitzaran s'indiquen a /etc/resolv.conf, un per línia, amb la paraula clau nameserver precedint una adreça IP, com en el següent exemple:
nameserver 212.27.32.176
nameserver 212.27.32.177
nameserver 8.8.8.8
Tingueu en compte que el fitxer /etc/resolv.conf es pot gestionar automàticament (i ser sobreescrit) quan la xarxa és gestionada pel NetworkManager o configurada a través de DHCP, o quan resolvconf està instal·lat o systemd-resolved(8) està habilitat.
8.3.1.2. El fitxer /etc/hosts
Si no hi ha cap servidor de noms a la xarxa local, encara és possible establir una taula petita relacionant adreces IP i noms de màquina al fitxer /etc/hosts, normalment reservat per a les estacions de xarxa locals. La sintaxi d'aquest fitxer tal com es descriu a hosts(5) és molt simple: cada línia indica una adreça IP específica seguida de la llista de noms associats (essent el primer “completament qualificat”, el que significa que inclou el nom de domini).
Aquest fitxer està disponible fins i tot durant les interrupcions de la xarxa o quan els servidors de DNS no són accessibles, però només serà útil quan estigui replicat a totes les màquines de la xarxa. La mínima alteració de la correspondència exigirà que l'arxiu s'actualitzi a tot arreu. Per això /etc/hosts generalment només conté les entrades més importants.
Aquest fitxer serà suficient per a una petita xarxa no connectada a Internet, però amb 5 màquines o més, es recomana instal·lar un servidor de DNS adequat.
