Un paquet Debian del nucli instal·la la imatge del nucli (vmlinuz-versió), la seva configuració (config-versió) i la seva taula de símbols (System.map-versió) a /boot/. Els mòduls queden instal·lats al directori /lib/modules/versió/.

Els «scripts» de configuració del paquet generen automàticament una imatge initramfs (el successor de l'antiga imatge «ramdisk» inicial initrd), que és un mini-sistema comprimit dissenyat per ser carregat en memòria (d'aquí en ve el nom, que significa «init ram filesystem» o “sistema de fitxers d'inicialització en ram”) pel carregador d'arrencada, i utilitzat pel nucli Linux només per carregar els mòduls necessaris per accedir als dispositius que contenen el sistema Debian complet (per exemple, el controlador per als discs SATA). Finalment, els «scripts» de post-instal·lació actualitzen els enllaços simbòlics /vmlinuz, /vmlinuz.old, /initrd.img i /initrd.img.old de manera que apuntin als dos últims nuclis instal·lats, respectivament, així com a les corresponents imatges d'arrencada «initramfs».

La majoria d'aquestes tasques són delegades a «hook scripts» als directoris /etc/kernel/*.d/. Per exemple, la integració amb grub es basa en /etc/kernel/postinst.d/zz-update-grub i /etc/kernel/postrm.d/zz-update-grub per a cridar update-grub quan s'instal·len o s'eliminen nuclis.

L'ús d'apt és tan convenient que fa que sigui fàcil oblidar-se de les eines de nivell inferior, però la forma més fàcil d'instal·lar un nucli compilat és utilitzar una ordre com ara dpkg -i paquet.deb, on paquet.deb és el nom d'un paquet linux-image com ara linux-image-5.10.46-falcot_5.10.46-1_amd64.deb.

Les passes de configuració descrites en aquest capítol són bàsiques i poden servir tant a un sistema de servidor com a una estació de treball, i pot ser massivament duplicat de forma semiautomatitzada. No obstant això, no n'hi ha prou per si mateix amb proporcionar un sistema plenament configurat. Algunes peces encara necessitaran configuració, començant amb programes de baix nivell coneguts com a "Serveis Unix".