Product SiteDocumentation Site

Capítol 3. Anàlisi de la instal·lació existent i migració

3.1. Coexistència en entorns heterogenis
3.1.1. Integració amb ordinadors Windows
3.1.2. Integració amb equips macOS
3.1.3. Integració amb altres màquines Linux/Unix
3.2. Com migrar
3.2.1. Recerca i identificació de serveis
3.2.2. Fent còpies de seguretat de la configuració
3.2.3. Adaptant un servidor Debian existent
3.2.4. Instal·lant Debian
3.2.5. Instal·lació i configuració dels serveis seleccionats
Qualsevol revisió del sistema informàtic hauria de tenir en compte el sistema existent. Això permet la reutilització dels recursos disponibles en la mesura que sigui possible i garanteix la interoperabilitat dels diferents elements que componen el sistema. Aquest estudi introduirà un marc de treball genèric per seguir en qualsevol migració d'una infraestructura de informàtica a Linux.

3.1. Coexistència en entorns heterogenis

Debian s'integra molt bé en tots els tipus d'entorns existents i funciona bé amb qualsevol altre sistema operatiu. Aquesta harmonia gairebé perfecta prové de la pressió del mercat, que exigeix que els editors de programari desenvolupin programes que segueixin estàndards. El compliment dels estàndards permet als administradors intercanviar programes: clients o servidors, ja siguin lliures o no.

3.1.1. Integració amb ordinadors Windows

El suport SMB/CIFS de Samba garanteix una excel·lent comunicació dins d'un context Windows. Comparteix fitxers i cues d'impressió amb els clients Windows i inclou programari que permet a una màquina Linux utilitzar recursos disponibles en servidors de Windows.

3.1.2. Integració amb equips macOS

Les màquines macOS proporcionen, i són capaces d'utilitzar, serveis de xarxa com ara servidors de fitxers i compartició d'impressores. Aquests serveis es publiquen a la xarxa local, que permet a altres màquines descobrir-los i fer ús d'ells sense cap configuració manual, utilitzant la implementació Bonjour de la sèrie de protocols Zeroconf. Debian inclou una altra implementació, anomenada Avahi, que proporciona la mateixa funcionalitat.
En l'altra direcció, el dimoni Netatalk es pot utilitzar per proporcionar servidors de fitxers a les màquines macOS de la xarxa. Implementa el protocol AFP (Apple Filing Protocol, actualment AppleShare) així com les notificacions necessàries perquè els servidors puguin ser descoberts automàticament pels clients macOS.
Les xarxes Mac OS més antigues (abans d'OS X) utilitzaven un protocol diferent anomenat AppleTalk. Per a entorns que impliquen màquines que utilitzen aquest protocol, Netatalk també proporciona el protocol AppleTalk (de fet, va començar com una reimplementació d'aquest protocol). Garanteix l'operació del servidor d'arxius i les cues d'impressió, així com el servidor horari (sincronització del rellotge). La seva funció de router permet la interconnexió amb xarxes AppleTalk.

3.1.3. Integració amb altres màquines Linux/Unix

Finalment, NFS («Network File System» o “Sistema de fitxers en xarxa”) i NIS («Network Information Service» o “Servei d'informació de xarxa”), ambdós inclosos, garanteixen la interacció amb sistemes Unix. NFS assegura la funcionalitat del servidor d'arxius, mentre que NIS crea directoris d'usuari. La capa d'impressió BSD, utilitzada per la majoria de sistemes Unix, també permet compartir cues d'impressió.
Coexistència de Debian amb sistemes OS X, Windows i Unix

Figura 3.1. Coexistència de Debian amb sistemes OS X, Windows i Unix