Debian Bullseye inclou la versió 3.30 del GNOME, que es pot instal·lar mitjançant un simple apt install gnome (també es pot instal·lar seleccionant la tasca “Entorn d'escriptori Debian”) - task-desktop i task-gnome-desktop).

GNOME és notable pels seus esforços en usabilitat i accessibilitat. Professionals del disseny han participat en l'escriptura dels seus estàndards i recomanacions, que ha ajudat els desenvolupadors a crear interfícies d'usuari gràfiques satisfactòries. El projecte també rep l'estímul dels grans de la informàtica, com Intel, IBM, Oracle, Novell, i, per descomptat, diverses distribucions de Linux. Finalment, molts llenguatges de programació es poden utilitzar pel desenvolupament d'aplicacions que interaccionen amb el GNOME.

Per als administradors, el GNOME sembla estar millor preparat per a desplegaments massius. La configuració de l'aplicació es gestiona a través de la interfície GSettings i emmagatzema les seves dades a la base de dades DConf. Els paràmetres de configuració es poden consultar i editar amb les eines de línia d'ordres gsettings i dconf o amb la interfície gràfica d'usuari dconf-editor. L'administrador pot canviar la configuració dels usuaris amb un simple script. El lloc web del GNOME proporciona informació per guiar els administradors que gestionen les estacions de treball del GNOME:

Debian Bullseye inclou la versió 5.20 del Plasma de KDE, que es pot instal·lar amb apt install kde-standard (task-kde-desktop).

El Plasma ha tingut una ràpida evolució basada en un enfocament molt pràctic. Els seus autors ràpidament van obtenir molt bons resultats, cosa que els va permetre créixer amb una gran base d'usuaris. Aquests factors van contribuir a la qualitat general del projecte. El Plasma és un entorn d'escriptori madur amb una àmplia gamma d'aplicacions.

Des del llançament de les Qt 4.0, s'ha resolt l'últim problema de llicència restant amb el programari de KDE. Aquesta versió es va publicar sota la GPL tant per a Linux com per a Windows (la versió de Windows es va publicar prèviament sota una llicència no lliure). Les aplicacions de KDE es desenvolupen principalment usant el llenguatge C++.

Xfce és un escriptori gràfic senzill i lleuger, que és perfecte per a ordinadors amb recursos limitats. Es pot instal·lar amb apt install xfce4 (task-xfce-desktop). Igual que GNOME, Xfce es basa en el joc d'eines GTK+, i diversos components són comuns en tots dos escriptoris.

A diferència del GNOME i del Plasma, Xfce no pretén convertir-se en un vast projecte. Més enllà dels components bàsics d'un escriptori modern (gestor de fitxers, gestor de finestres, gestor de sessions, un panell per a llançadors d'aplicacions, etc.), només proporciona unes poques aplicacions específiques: un terminal, un calendari (orage), un visualitzador d'imatges, una eina de gravació de CD/DVD, un reproductor multimèdia (parole), un control de volum de so i un editor de text (mousepad).

LXDE i LXQt són dos entorns d'escriptori centrats en l'aspecte “lleuger”. El primer està basat en GTK+ mentre que el segona està basat en Qt. Es poden instal·lar amb els metapaquets lxde (task-lxde-desktop) i lxqt (task-lxqt-desktop).

Cinnamon i MATE van començar ambdós quan el GNOME 3 es va allunyar del paradigma tradicional de l'escriptori, eliminant el panell habitual i el seu menú a favor del nou «shell» basat en la cerca. El primer va tornar a introduir un panell mitjançant la bifurcació del GNOME Shell i el segon és una continuació del GNOME 2. Es poden instal·lar amb els metapaquets cinnamon-desktop-environment (task-cinnamon-desktop) i mate-desktop-environment (task-mate-desktop).