Product SiteDocumentation Site

Capítol 1. El Projecte Debian

1.1. Què és Debian?
1.1.1. Un sistema operatiu multiplataforma
1.1.2. La qualitat del programari lliure
1.1.3. El Marc Legal: Una Organització Sense Ànim de Lucre
1.2. Els documents de la fundació
1.2.1. El Compromís envers els Usuaris
1.2.2. Les Directrius sobre Programari Lliure de Debian
1.3. El funcionament intern del projecte Debian
1.3.1. Els desenvolupadors Debian
1.3.2. El paper actiu dels usuaris
1.3.3. Equips, «Blends» i subprojectes
1.4. Segueix les notícies de Debian
1.5. El rol de les distribucions
1.5.1. L'instal·lador: debian-installer
1.5.2. La biblioteca de programari
1.6. Cicle de vida d'una versió
1.6.1. L'estat Experimental
1.6.2. L'estat Unstable
1.6.3. Migració a Testing
1.6.4. La promoció des de Testing a Stable
1.6.5. L'estat de Oldstable i Oldoldstable
Abans de submergir-nos directament en la tecnologia, farem una ullada a què és el Projecte Debian, els seus objectius, els seus mitjans i el seu funcionament.

1.1. Què és Debian?

Debian és una distribució GNU/Linux. Més endavant veurem amb més detall que és una distribució Secció 1.5, «El rol de les distribucions» però, de moment, simplement direm que és un sistema operatiu complet, incloent el programari i els sistemes per a la seva instal·lació i gestió, tot basat en el nucli Linux i en programari lliure (especialment el del projecte GNU).
Quan va crear Debian, el 1993, sota la direcció de la «Free Software Foundation» (FSF), Ian Murdock tenia uns clars objectius que va expressar al Manifest Debian («Debian Manifesto»). El sistema operatiu lliure que buscava havia de tenir dues característiques principals. La primera, la qualitat: Debian havia de ser amb la major cura, per a ser digna del nucli Linux. Seria també una distribució no comercial, però suficientment creïble per a competir amb les principals distribucions comercials. Aquesta doble ambició, al seu veure, només es podria aconseguir obrint el procés de desenvolupament igual que el de Linux i del projecte GNU. Per tant, la revisió per parells milloraria contínuament el producte.

1.1.1. Un sistema operatiu multiplataforma

Debian, mantenint-se fidel als principis inicials, ha tingut tant èxit que, avui, ha assolit una mida enorme. Actualment, hi ha suportades oficialment nou arquitectures hardware i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «flavors», i també altres nuclis com ara el FreeBSD encara que les versions basades en FreeBSD no són part tampoc del conjunt d'arquitectures suportades oficialment. A més, amb més de 31,000 paquets font, el programari disponible pot satisfer gairebé qualsevol necessitat que hom pugui tenir, ja sigui a casa o en una empresa.
L'extrema grandària de la distribució pot ser un inconvenient: és poc raonable usar 18 DVD-ROMs (contenint només els paquets qualificats com a "programari lliure") per a instal·lar una versió completa en un ordinador normal... És per això que cada cop més es considera Debian com a una “meta-distribució, a partir de la qual se'n poden derivar distribucions pensades per a un segment de públic: Debian Science per a ús científic, Debian Edu per a ús educatiu i pedagògic en un ambient acadèmic, Debian Med per a aplicacions mèdiques, Debian Jr. per a joves i nens, etc. Una llista més complerta dels subprojectes es pot trobar a Secció 1.3.3.1, «Subprojectes i «blends» Debian existents», que està dedicada a aquest propòsit.
Aquestes vistes parcials de Debian s'organitzen en un marc ben definit, garantint així la compatibilitat sense problemes entre les diferents subdistribucions. Totes elles segueixen la planificació general per a la publicació de noves versions. I ja que estan construïdes sobre la mateixa base, es poden fàcilment estendre, completar i personalitzar amb les aplicacions disponibles als repositoris de Debian.
Totes les eines de Debian funcionen amb això present: debian-cd permet, des de fa molt temps ja, crear conjunts de CD-ROMs contenint només un conjunt preseleccionat de paquets, debian-installer és també un instal·lador modular, fàcilment adaptable a necessitats específiques. APT instal·larà paquets de diferents orígens al temps que garanteix la consistència global del sistema.

1.1.2. La qualitat del programari lliure

Debian segueix tots els principis del Programari Lliure, i les noves versions no són publicades fins que no estan llestes. Els desenvolupadors no treballen amb un calendari prefixat i no han d'apressar-se per respondre a terminis arbitraris. La gent sovint es queixen pel molt de temps que passa entre les versions estables de Debian, però aquesta precaució assegura que la llegendària fiabilitat de Debian es manté: llargs mesos de proves són així necessaris perquè la distribució en el seu conjunt rebi l'etiqueta d'"estable".
Debian no comprometrà la qualitat: tots els error crítics coneguts en paquets clau són resolts a cada nova versió, fins i tot si això requereix que la data prevista de publicació s'endarrereixi. Els paquets opcionals que tenen errors crítics pendents de resoldre, i que per tant no assoleixen els requeriments de qualitat, són simplement eliminats de la versió estable.

1.1.3. El Marc Legal: Una Organització Sense Ànim de Lucre

Legalment parlant, Debian és un projecte gestionar per una associació nord-americana de voluntaris sense ànim de lucre. El projecte compta amb aproximadament un miler de desenvolupadors Debian però agrupa un nombre molt mes gran de col·laboradors (traductors, informadors d'errors, artistes, desenvolupadors casuals, etc.).
Per dur a bon port la seva missió, Debian disposa d'una infraestructura molt gran, amb molts servidors connectats arreu d'Internet, oferts i hostatjats per molts patrocinadors.